Ací teniu un exemple de Video tutorial, format Pechakucha (corresponent a l'activita A3)

A continuació es mostra les diferents activitats que s'utilitzaran per a avaluar l'aprenentatge dels continguts de la unitat.


Activitat per a avaluar el coneiximent de les diferents activitats atlètiques treballades en classe (sàpia de lletres)


Activitat atlètica de classe


Activitat per a avaluar coneixement sobre materials i espais on es relaciona cada activitat (Relatziona)


Activitat, material i espai

Una vegada estiguem arribant al final de la unitat l'alumne haurà de realitzar el següent qüestionari, en el qual haurà de respondre sobre diferents conceptes que s'han presentat. Es pretén que quede registrat la resposta de l'alumne amb la finalitat de conèixer el coneixement adquirit.


Test dàvaluació

Ruquica d'avaluació

S'ha utilitzat Corubric per a l'avaluació de la presentació en format Pechakucha que podeu trobar en la pestanya de vídeos.

Amb el següent formulari podrem avaluar el vídeo tutorial Pechahucha, sent cinc els aspectes a avaluar, i podent obtenir una nota entre 4 i 1 en cadascun d'ells (sent 4 la puntuació més alta i 1 la més baixa)

PUNTUACIONS: NOVELL = 1, APRENENT =2, AVANÇAT= 3, EXPERT= 4

FORMAT DE PRESENTACIÓ (0,20% DE LA NOTA FINAL)

CONTINGUTS I IDEES PROPOSTES (0,20% DE LA NOTA FINAL)

IMATGES, ÀUDIO I TEXTS (0,20% DE LA NOTA FINAL)

NARRACIÓ (0,20% DE LA NOTA FINAL)

MATERIAL CC (0,20% DE LA NOTA FINAL)

Per a obtenir la nota final es farà una mitjana entre la nota obtinguda en cada aspecte a avaluar.

RECURSOS TIC

Symbaloo



Enyaços web a recursos TIC.


-Amb el menjar sí es juga. Joc interactiu per a conscienciar sobre la importància de l'alimentació per a la nostra salut.

-L’equip petit. Curtmetratge sobre un equip de futbol de xiquets i xiquetes de Primària, que mai ha guanyat un partit. Una bona lliçó per a ensenyar als alumnes els vertaders valors de l'esport: jugar, aprendre, gaudir, ajudar a l'equip i respectar als companys i a l'adversari.

-Infografies interactives sobre els esports. Dedicat a explicar cadascun dels esports olímpics, amb les seues normes, curiositats i principals característiques.

-Jocs interactius d'atletisme (Blog l'educació Física en Primària)

-Internet en l'aula (Ludos). Recurs a través del com poden conèixer diferents jocs i activitats relacionades amb l'atletisme i altres esports

-Slideshare atletismo en Primaria. Breu presentació sobre la hitòria de l'atletisme i les diferents proves que ho componen.

-Webquest sobre atletisme (La seua història i les distintes disciplines)

-Cercador d'estiraments: Pàgina de la revista "Runner’s World" que proposa estiraments per a un bon nombre de músculs del cos humà.

-Tutorial expicatiu sobre la importància de l'escalfament avanç de fer activitat física

-Recurs multimèdia que pretén potenciar en els alumnes la importància d'hàbits alimentosos correctes i la seua relació amb la pràctica habitual d'activitats físiques.


Enllaços a llocs web


-Breu resum sobre la història de l'atletisme des dels seus començaments fins a l'actualitat

-Olimpíades. Enllaç informatiu sobre les olimpíades com l'esdeveniment mes important a nivell internacional per a l'atletisme

-R.F.E.A.:Enllaç a la federació espanyola d'atletisme, concretament a l'apartat de competicions infantils on podem veure les diferents proves i categories.

- Habilitats motrius bàsiques. Enllac web amb una breu explicació de que i quals son les habilitats motrius bàsiques.

-Atletisme per a xiquets: Article que ens presenta els beneficis de la pràctica d'atletisme per als xiquets.

-Carreres de tanques: Enllaç web amb accés a tota la informació sobre les carreres de tanques.

-Carreres de relleus: Tot el que em de saber i més sobre les carreres de relleus.

-Salt d'altura:Enllaç web amb dedicat al salt d'altura, descripció y desenvolupament de la prova.

-Salt de longitud: Descripció al complet de la prova salt de longitud.

-Llançament de disc:Descripció i caracteristiques de la prova de llancáment de disc.

Activitat amb el nostre propi material

Elaboració pròpia d'un disc per a la sessió de llançament.

Sissió de llanzament de disc

Ens toca ara posar en pràctica la nostra habilitat amb les manualitats. La proposta és una activitat en la qual hem de construir el nostre propi material per al desenvolupament de la sessió de llançament, concretament el llançament de disc.

Per açò haurem de construir un disc amb material que puguem tenir en les nostres casa a mà, però no us preocupeu, us donarem unes indicacions perquè tot siga molt senzill.

L'activitat es realitzarà per parelles. Cadascuna d'elles a casa haurà de seguir les pautes assenyalades per a elaborar el disc i portar-ho el dia de la sessió, i així poder realitzar cada exercici. Ull, no oblideu fer-ho, ja que cada parella haurà d'utilitzar el seu.

Per a açò necessitarem els següents materials:
-2 Plats de plàstic
-Pedres o cigrons
-Paper de periòdic
-Cinta d'embalatge 

Per a la fabricació del disc s'haurà de començar fent boles amb el paper de periòdic col·locant en el seu interior les pedres o cigrons. Una vegada que tinguem suficients boles de paper per a omplir el plat fins a a dalt col·loquem l'altre plat damunt, quedant les boles de paper dins. Finalment deurem tancar pressionar els plats un contra un altre i tancar-los amb la cinta d'embalatge, començant per les vores. 

Us facilitem el següent tutorial per si cap algun dubte. 

Ànim

Exercicis de llançaments en classe (llanzament de disc)

El llançament de disc

Tot el que hem de saber

Ja coneixem molt sobre els diferents exercicis atlètics de llançaments, però, com ho pose en pràctica? Ara mateix ho sabrem, anem  a conèixer cada moviment que hem de fer en el llançament de disc.

La tècnica més popular és la centreeuropea en la qual poden distingir-se 5 fases: Agarre i posició d'eixida, moviments previs, gir inicial, suport de peus i Final

En la fase d'agarre i posició d'eixida el disc és subjectat sobre la punta dels dits, que estaran oberts totalment o units índex o mitjà. Per a assegurar més la subjecció del disc, es flexiona lleugerament la nina i d'aquesta forma descansa sobre l'avantbraç.
El llançador es col·locarà en un extrem del cercle, sobre el diàmetre segons l'adreça de llançament i d'esquena a ella. Els peus han d'estar paral·lels i separats l'amplària dels muscles o alguna cosa superior. El pes estarà repartit per igual entre les dues cames, que estaran lleugerament flexionades.

Pel que fa als moviments previs, es balanceja el disc horitzontalment, entre l'altura del maluc i la del muscle. Aquests moviments es realitzen una o dues vegades i en finalitzar, han de provocar una rotació profunda del tronc, portant el disc molt arrere

Quant a la fase de grup inicial, una vegada col·locat el llançador en rotació profund del tronc, comença un moviment circular per a accelerar l'artefacte de manera *contínua. El pes del cos que recau sobre la cama del costat de la mà de llançament, la qual una vegada abandonat el sòl, desplaça el genoll avance i a dalt en un moviment envolupant sobre l'altra cama. El disc es manté arrere en tot moment.

Pel que fa a la fase de suport de peus, el peu del costat de la mà de llançament pren contacte amb el sòl, aproximadament en el centre del cercle, amb el taló mirant cap a l'adreça del llançament, donant el llançador dóna de nou l'esquena a la zona de llançament.

Arribada la fase final s'inicia l'obertura del braç contrari a la mà de llançament. La cama i el genoll de la mà de llançament giren cap a avant, impulsant, seguint-li el tronc.
El braç de llançament ve cap a avant traient el disc amb una última acció de nina pel dit índex, donant-li un moviment de rotació.
Una vegada que el disc ha eixit de la mà del llançador, aquest realitza una inversió de suports per a no eixir-se del cercle.

A continuació us presentem un vídeo tutorial en el qual podreu veure a càmera lenta cadascun dels moviments realitzats en el llançament de disc. 

Aquest no será l'exercici  més fàcil de tota aquesta unitat, però veureu que divertit.

Exercicis de salts en classe (salt de longitud)

El salt de longitd

Altres tipus de salts

L'altre tipus de salt que treballarem en classe serà el salt de longitud. Com ja sabem, en aquesta prova els participants corren al *esprín per una pista d'acceleració i salten des d'un llistó fixat al sòl fins a un banc d'arena.

La pista d'acceleració no té una longitud concreta, però sol mesurar aproximadament uns 45 m. 
La taula de batuda estarà situada entre 1 i 3 metres abans del fossat. A continuació d'aquesta es col·locarà una taula coberta de pasta blana que permeta comprovar si s'ha trepitjat, en aqueix cas el salt serà nul. A més també serà salt nul si se salta fora de la planxa d'enlairament o se salta fora del fossat o de dóna una voltereta.

L'àrea d'aterratge o fossat és un banc d'arena humida, de 3 m. d'ample 10m. i de longitud 

Cada saltador executa 3 salts de classificació, sent vencedora la persona que aconsegueix major longitud de salt. En cas d'empat, el segon millor intent determina la victòria.
Quan hi haja més de vuit concursants, cadascun tindrà dret a 3 intents i els 8 millors realitzaran altres 3 intents de millora.

Com en qualsevol exercici la tècnica d'execució és molt important. En el salt de longitud hem de tenir en compte les següents fases:

FASE DE CARRERA
Ha de realitzar-se en progressió i amb gran elevació de la cuixa, sent el penúltim suport és més llarg que els altres i l'últim és el més curt.

FASE DE BATUDA
La batuda transforma la carrera en salt. Comença amb el suport del peu de batuda sobre la taula i acaba amb aquest mateix, que serà el que *generá el fort impuls cap al fossat. A més també existeix un moviment enèrgic de braços.

FASE DE SUSPENSIÓ O VOL
El saltador en certa forma continuarà corrent en l'aire, i per a propiciar l'equilibri als moviments de cames, els braços realitzen rotacions en el sentit de darrere avance. Aquesta fase finalitza amb una flexió de tronc avance sense que baixen les cames.

FASE DE CAIGUDA Al FOSSAT
La caiguda es realitza sobre els talons i amb les cames esteses, intentant caure el més allunyat/a possible de la línia de batuda.

Amb la següent imatge podem resumir l'explicació d'aquestes fases

A més  en el següent vídeo podeu veure un exemple a càmera lenta de l'execució del salt de longitud en cadascuna de les seues fases.

Igual que en una altra activitats, adaptarem l'exercici a les instal·lacions disponibles, al material i les possibilitats motrius dels alumnes.

Utilitzarem en general el pavelló cobert del col·legi, matalassets, entenimentades, piques, cons adaptables a piques i un metre per a mesurar l'altura saltada.

Espere que us agrade i gaudiu.

Exercicis de salts en classe (salt d'altura)

El salt d'altura

Aprenguem mes sobre aquesta disciplina

Com ja sabem, el salt d'altura és un exercici que el seu objectiu és sobrepassar una barra horitzontal, denominat llistó, col·locada a una altura determinada entre dos suports verticals separats a uns 4 m. 

Es col·loca un matalasset darrere del llistó per a així esmorteir les caigudes i que els atletes no es facen mal.

El saltador inicia en l'altura que estime oportuna i disposa de tres intents per a superar-la. Una vegada superada, el llistó se situa a 3, 4, 5 o algunes vegades 6 cm més amunt, i l'atleta  torna a disposar de tres intents, podent renunciar a aqueixa altura i sol·licitar una superior, fins a que algú tinga tres intents fallits de forma consecutiva, que impliquen la seua eliminació d'aquesta prova.

Quan només queda un participant, aquest és el guanyador i pot intentar saltar una altura major. Si es produeix empat, el saltador amb menys intents en l'altura guanyadora gana. Si encara hi ha empat, el saltador amb menys renúncies és el que guanya

Anem a centrar-nos en les tècniques que utilitzarem per a aprendre a realitzar un salt d'altura en condicions.

En primer lloc anem a veure és "l'estil forbury", que pren el nom de qui ho va inventar Dick Fosbury.

Aquesta tècnica és la mes utilitzada a nivell mundial, però a la veure la mes complexa. Tal com mostra la imatge s'ha de dur a terme les següents fases en la seua execució. 

Fase de Carrera
Que amb una longitud de 16 a 20m., que es cobriran realitzant de 8 a 12 passos.
La carrera tindrà dues parts ben definides: Carrera en recta en els primers passos i en corba en els últims passos a l'acostem a l'obstacle.


Fase de BatudaLa cama de batuda (la més propera a l'obstacle) es flexiona per a estendre's amb potència, i immediatament abans que es perda contacte amb la pista, el saltador realitza un gir del peu de batuda portant el taló cap al matalasset de caiguda.
La cama lliure és portada flexionada, el tronc dirigit cap amunt i els braços, que es trobaven arrere en l'últim pas, van ara flexionats pel colze .

Fase de vol i aterratge
Mentre estem en l'aire hem d'estar relaxats mentre es gira per a donar l'esquena al llistó. A més ens posarem en posició de "pont" elevant els malucs i baixant els muscles.



D'altra banda, tenim l'estil córrec ventral. Aquest estil no és molt utilitzat a nivell general, però si és molt practique per a iniciar-se en el salt d'altura, que és el nostre objectiu.

Igual que l'estil anterior, en el ventral també haurem de centrar el nostre moviment en una fases principals per a la seua correcta execució. Aquestes són les següents, tal com mostra la imatge:

Fase de Carrera
Es realitza en una carrera cap a a el llistó d'entre 7 i 9 passos. En els tres últims passos, el centre de gravetat del cos es retarda, mitjançant una lleugera flexió de les cames, per a poder llançar la cama de salt.

Fase de Batuda
Es realitza fortament un salt en direcció al llistó. Alhora els braços s'eleven perquè el cos es col·loque en l'aire paral·lel al llistó.

Fase de emvolicament:
El cos passa per sobre del llistó passant-ho després mitjançant un moviment envolupant.

Fase de Recepció
S'ha de caure sobre el muscle més allunyat del llistó en el moment de la batuda i rodant sobre el matalasset.

A continuació us deixem uns vídeos en els quals podeu veure la realització de cadascuna de les tècniques explicades.

VÍDEO TÈCNICA FOSBURY

VÍDEO TÈCNICA CORRÓ VENTRAL

Com en qualsevol de les activitats que realitzarem, s'adaptara l'exercici a les instal·lacions disponibles en el col·legi, al material i les possibilitats motrius dels alumnes.

Utilitzarem en general el pavelló cobert del col·legi, matalassets, entenimentades, piques, cons adaptables a piques i un metre per a mesurar l'altura saltada.

Espere que us agrade i gaudiu.

Exercicis de desplazaments en classe (carreres de relleus y tanques)

Les modalitats en les quals participem

ELS CARRERES DE RELLEUS I ELS CARRERES DE TANQUES

Ara que coneixem diverses proves atlètiques relacionades amb els desplaçaments, anem a centrar-nos en les modalitats que treballarem en classe.

Les carreres de relleus estan normalment formades per quatre integrants o més, i cada membre corre una determinada distància, per a després passar el testimoni al següent membre i així successivament fins a completar la distància de la carrera.

Cada membre de l'equip és triat per les seues característiques. El corredor més ràpid corre primer, els corredors més forts corren segon i últims, i el millor corredor en corbes corre tercer

La passada del testimoni s'ha de realitzar dins d'una zona de determinada de 20 m de llarg, i si el testimoni cau la carrera contínua, però l'equip perd temps en aquest error.

Les distàncies mes destacades són de 4x100 m i 4x400 m, encara que també algunes carreres de relleus oficials són: 4x200 m, 4x300 m i 4x1500 m. 

En la Prova de 4*100 el primer d'ells ix de la línia d'eixida dels 400 m, mentre que la resta se situen en un marge de 20 m en cada subdivisió de 100 m de la pista. El testimoni ha de ser intercanviat dins dels límits d'aqueix marge i per a efectuar el canvi el més ràpid possible, l'atleta que espera el testimoni comença a córrer una mica dins del marge quan el portador del testimoni s'aproxima. Aquest canvi es fa amb tots dos corredors ja en carrera, a mà canviada i de manera cega per al receptor.

Els 4x400 és molt similar a , però l'anterior però amb un increment en la distància a recórrer, ja que en està cada corredor fa un volt completa a la pista, i en completar-la cedeix el testimoni al següent company del seu equip de la mateixa manera que en el 4x100 m, amb excepció que en el 4x400 no s'entrega en la línia de 400m, és a dir, l'atleta que rep el testimoni haurà d'accelerar en la mateixa zona de transferència del testimoni.

 

Tècniques  per a l'eixida en carrera i el lliurament de testimoni

Pel que fa a les carreres de tanques, els participants han de completar en el menor temps possible un recorregut amb tanques. 

Les carreres de tanques a l'aire lliure són 110 metres barres (categoria masculina), 100 metres barres (categoria femenina) i 400 metres amb tanques (tots dos sexes). En pista coberta, se solen córrer els 60 metres barres.
Les distàncies de les carreres de tanques, així com les altures de les pròpies tanques, varien segons la distància de la prova, el sexe i l'edat dels atletes.


L'eixida i la carrera són molt importants en aquest tipus de proves, però a més cal prestar especial atenció a la fase d'atac de tanca, la passada barra i la caiguda. En aquestes fases el cos té molta implicació, sobretot en la passada de vaja, on presa molta importància els següents elements:

La cama d'ataque: la cama s'estén però no es bloqueja pel genoll i en el moment que el peu se situa sobre la tanca, realitza un moviment envolupant d'a dalt-a baix cercant el sòl amb rapidesa amb el qual pren contacte amb la punta del peu.

-Cama d'impuls: Una vegada finalitzat l'impuls la cama es deixa arrossegar.

-Acció de tronc i cap: El tronc a mesura que actua la cama d'atac, es va inclinant sobre ella, compensant així la seua elevació. Recupera la seua posició normal una vegada que la cama d'impuls que arribaba des d'arrere va a prendre contacte amb el sòl. 

-Acció dels braços: El braç contrari a la cama d'atac s'eleva de forma enèrgica. El braç contrari tendeix a no desplaçar-se cap a arrere.

En el següent vídeo us vam mostrar la la tècnica correcta a emprar en aquest exercici.

En classe treballarem tots dos exercicis sempre adaptats a les possibilitats del material del que disposem (tanques, cons, piques, bancs,etc). A més, els exercicis seran adaptats a les possibilitats físiques dels alumnes, en quan a temps, mesures i distàncies 

Espere que aprengueu molt i gaudiu.

On pose l'ull pose l'objecte (LLANÇAMENTS)

Llançaments atlètics

Que podíem dir si ens pregunten que sabem de llançaments?

Una altra disciplina que mereix la pena que tinguem en compte dins de l'atletisme és la dels llançaments. Tal com ja anem sabent, els llançaments formen part de les habilitats motrius bàsiques.

Anem a centrar-nos una mica a conèixer les diferents proves atlètiques relacionades amb llançaments. 

En primer lloc tenim el llançament de disc, on els participants han de llançar un disc rígid de fusta amb la vora metàl·lica, des de l'interior d'un àrea circular cap a una zona del camp en forma de tascó.

La zona de llançament és circular amb 2,5 m de diàmetre voltat per un filat de metall. La superfície és de terreny no lliscant.

Entre les normes bàsiques és important tenir en compte:
-Començar des d'una posició immòbil, d'esquena al sector marcat.
-Evitar tocar la part alta del filat, ni el terreny fóra del mateix durant el llançament.
-Romandre en el cercle fins que el disc haja aterrat

El disc ha d'aterrar dins de la zona habilitada, podent realitzar 3 llançaments de classificació i després, els finalistes realitzen tres intents finals.
Guanyarà el llançament de major longitud. El desempat es decideix pel segon millor llançament.

D'altra banda tenim el llançament de javelina, on es llança llancen una barra fina de fusta o metall lleuger cap a al final d'una pista de llançament.
La pista de llançament o carrera té una longitud entre 32 m. i 36,5 m., i un ample d'uns 4 m.

Com en totes les disciplines ací també hi ha unes normes bàsiques a seguir:
-Començar en una posició parada, sostenint la javelina per la part d'agarre amb una mà.
-Llançar la javelina per sobre d'un muscle o la part superior del braç de llançament.
-Romandre en la pista de carrera fins que la javelina aterre.
-La javelina ha de caure dins de la zona habilitada, en cas contrari serà llançament nul.

Hi haurà 3 intents de classificació i 3 llançaments finals, i guanyarà qui aconseguisca major longitud en el llançament. El desempat es resol pel segon millor llançament

Una altra disciplina dins dels llançaments atlètics és el llançament de martell. Ací es llança una bola, amb una cadena , des d'un àrea circular dins d'una gàbia cap a un àrea marcada.

L'àrea de competició és igual que la de llançament de disc, però el cercle de llançament té un diàmetre de 2,14 m (més xicotet)
El procediment és el mateix que en el disc, però el cap del martell pot tocar el terreny durant el llançament. Si el martell es trenca durant el tir, el llançament no explica.
Es realitzen 3 intents de classificació. Després, els finalistes realitzen tres llançaments.
El guanyador és aquell competidor que aconsegueix major distància en el llançament. El desempat es resol pel segon millor llançament.

Finalment veurem el llançament de pes, on els participants llancen una bala o pes, des de l'interior d'un àrea circular, cap a un àrea marcada.
El cercle de llançament té 2,14 m. de diàmetre i la superfície ha de ser de material no lliscant, com en el llançament de martell.
El procediment és el mateix que per al llançament de disc o martell, amb les següents excepcions:
-Només pot usar-se una mà
-El pes es col·loca en el muscle i el llançament es realitza prop de la barbeta.
-No es pot baixar la mà per sota de la posició inicial i el llançament ha de realitzar-se per sobre de l'altura dels muscles.

El guanyador és aquell que aconsegueix major longitud en el llançament. El desempat es resol pel segon millor llançament.

En classe ens centrarem en el llançament de pes i de javelina. T'atreveixes?
ÀNIM CAMPIONS

QUÍ SALTA MÉS?

Quí salta més?

Una altra habilitat motriu que veurem serà la del salt, molt present en el nostre dia a dia i en nombroses activitats esportives. Que tipus de salts podem nomenar com a proves atlètiques? Anem a veure uns quants.

En les proves de salt d'altura, homes i dones tracten de saltar verticalment una barra subjecta per dos suports per a aterrar en un matalasset de goma escumeja.
La barra és de fusta o metall, d'extrems plans per a la seua subjecció en els suports. Té un pes màxim de 2 kg i pot caure cap a avant o cap a arrere.
Es considera nul si la barra cau o si es traspassa o es toca qualsevol àrea més enllà dels pals abans de passar per sobre de la barra. Després d'un primer salt fallit, es pot optar per saltar una altura superior, i després de tres renúncies consecutives, en la mateixa o en diferents altures, eliminen al competidor. Es proclama a un guanyador quan només queda un competidor i els altre so eliminats. 
Pel que fa a la tècnica, cal nomenar les dues més importants: Estil Fosbury i Corró Ventral. 
L'Estil Fosbury es pot dir que és el més important i utilitzat. Té tres fases molt importants, la fase de carrera, fase de batuda i fase de vol i aterratge. D'altra banda, l'estil de corró ventral té també importants fases com la Fase de Carrera
,Fase de Batuda. Fase de *envolvimiento i 
Fase de Recepció.
És un estil que no se sol utilitzar en competició però que però que a nosaltres pot anar-nos bé per a aprendre.

D'altra banda en el salt de longitud, us competidors corren al *esprín per una pista d'acceleració i salten des d'un llistó fixat al sòl fins a un banc d'arena.
La *linea de batuda estarà situada entre 1 i 3 metres abans del fossat i no podrà ser depassada abans de saltar al la arena.
El salt de longitud constitueix l'especialitat més natural dins dels salts.
Centrant-nos en la tècnica, és important saber que la fase de carrera, juntament amb la batuda constitueix la base del salt. Però no per açò hem de llevar importància a una tercera fase, la de suspensió o vol, ja que una adequada posició pot ajudar-nos en l'avanç i en la caiguda.

El triple salt és una prova similar al salt de longitud, es corre en la mateixa pista però en arribar a la planxa d'enlairament, deuen a través de 3 impulsos intenten aconseguir la major distància possible, caent en l'arena.
La tècnica en el triple salt es divideix en les següents fases: Carrera d'aproximació (similar a la del salt de longitud), primer salt, segon salt i tercer salt. 
En l'enlairament, el saltador s'impulsa i aterra amb el mateix peu (com un salt a peu coix). A continuació realitza el segon salt, aterrant amb el peu contrari i saltant amb aqueix peu cap a l'arena. 
La seqüència de salt, per tant, seria "Dreta, Dreta, Esquerra" o ben "Esquerra, Esquerra, Dreta".

Finalment dins dels salts trobem el salt de perxa, on s'utilitza una perxa flexible per a depassar verticalment una barra elevada entre dos pals i caure en un matalasset. La distància entre la barra i el sòl és incrementada entre ronda i ronda com en el sant d'altura. 
Com a fases important hem de tenir en compte la fase de carrera, fase de batuda, fase de enrotllament (que provoca el doblegat de la perxa.) i fase de pas de llistó.

Aprofundim en la carrera a peu

Ara anem a conèixer molt més d'elles.

Quines distàncies hi ha en les diferents proves? Quines tècniques es recomanen? Algun material que hàgem de conèixer?

Ja coneixem alguna cosa sobre carreres a peu, però encara ens queda molt que recorrer.

Dins de les carreres de velocitat, podem nomenar la de 100 m com una de les més atractives. En ella, els atletes intenten recórrer la distància en una recta en el mínim temps. 

D'altra banda, les de 200m. parteixen d'una corba, i els atletes no es troben situats a la mateixa altura, ja que si no fóra així, els que corren per la carrers més externs recorrerien més distància que els de les internes.

Com a prova de velocitat de major distància aquesta la 400m, que igual que en 200m, ix en una corba, encara que sempre de la corba més propera a la línia d'arribada per a poder realitzar així una volta completa a la pista.

És molt freqüent l'ús de sabatilles de tacs per a donar un major impuls en l'eixida. 

Cap atleta podrà a més eixir del seu carrer durant la carrera.

Pel que fa a la tècnica, ningú corre exactament igual, però si existeixen unes fases de carrera que permeten un moviment més eficient. Aquestes són: Amortiguació, Suport, Impuls i Vol.

En la de mitja distància, els 800m hauran de córrer-se per carrers fins al final de la primera corba. Les eixides seran escalonades per a compensar la corba i perquè tots realitzen la mateixa distància. En la segona els atletes ja no han de córrer per carrers on han eixit, i se solen situar en els carrers més interns de la pista (carrer 1 i 2)

En la distància de 1500 es donen 3 voltes i ¾, i a partir d'aquesta distància ja no es corre en un carrer fix. 

Particitapan dotze com a màxim. Excepcionalment, quan són més de dotze atletes, la pista d'atletisme es divideix en dues parts i es creen dos grups, que acabaran unint-se en un punt determinat (aplicable a proves de pista superiors a 1000 metres)

Pel que fa a la tècnica, La primera part d'aquesta prova és bàsicament igual que les de velocitat, però a mesura que avança és més important tenir en compte els següents punts: 

Cos relaxat, melses penjades amb naturalitat, àmplia longitud de gambada, ajust d'altura del genoll per a habilitar una major soltesa, lleuger suport del peu i coneixement del pas i el ritme.

En les de llarga distància, començant per les de 3000m, una vegada que realitzen la meitat d'una volta completa, hauran de realitzar 7 voltes més per a completar la distància.

En aquesta prova, la dinàmica d'eixida i desenvolupament de la prova és molt semblada a la de 1500.

La prova de 5000m és similar a la de 3000 quant al desenvolupament, però ací. Una vegada realitzats els primers 200 metres (que coincideix amb la línia d'arribada), l'atleta haurà de realitzar 12 voltes per a completar el recorregut.

En la proves de 10000m l'atleta haurà de passar 25 vegades per la línia de meta per a acabar la carrera des que abandona la línia d'eixida.
La cama d'ataque, la cama d'impuls, l'acció de tronc i cap  i l'acció dels braços
Una altra de les proves de velocitat són els relleus, que al contrari que moltes altres proves atlètiques aquestes són proves d'equip en la qual quatre corredors corren cadascun una part de la distància total portant un objecte cridat testimoni., el qual es passa del primer corredor al segon i així successivament.

La marató es disputa sobre un recorregut de 42,195 quilòmetres. En algunes ocasions, el començament i terme es en un estadi, però la major part de la carrera se celebra fora.

El pas i el ritme són molt importants, perque si es comença ràpid pots cremar-te fàcilment, mentre que si começem lents podem perdre contacte amb el cap  i quedar despenjat.

La tècnica del corredor de fons (De 3000 a Marató) és pràcticament igual que la del mig fons (800 i 1500).

D'altra banda, les carreres de tanques són proves de velocitat en les quals l'atleta ha de passar una sèrie de barreres o tanques. En aquestes proves (100 i 110 m.v.). La situació d'aquestes tanques en la pista serà diferent en cada prova.

La prova d'obstacles és una carrera de 3000 metres en les quals els competidors han de passar 28 obstacles i 7 salts d'aigua. Amb una tècnica molt similar a la anterior.

Existeixen proves de 4*100m i de 4*400m, ambdues són de similar però amb diferents ditàncies.

Finalment tenim la marxa entesa una progressió de passos executats de manera que l'atleta es mantinga en contacte amb el sòl, a fi que no es produïsca pèrdua de contacte visible (a simple vista)

El no contacte amb el sòl i no mantenir recta la cama davantera durant tot el temps que estiga recolzada en el sòl serà objecte d'advertiment per part dels jutges

Existeixen moltes distàncies en les quals es desenvolupa aquest tipus de proves (3, 5, 10, 30 kms. etc.). 

Recpecte a la tècnica és molt important tenir en compte el doble suport, la relaxació, tracció impulse, posició de tronc i cap i la posició dels braços Tot açò amb la finalitat d'aconseguir una tècnica adequada.