jueves, 12 de enero de 2017

Aprofundim en la carrera a peu

Ara anem a conèixer molt més d'elles.

Quines distàncies hi ha en les diferents proves? Quines tècniques es recomanen? Algun material que hàgem de conèixer?

Ja coneixem alguna cosa sobre carreres a peu, però encara ens queda molt que recorrer.


Dins de les carreres de velocitat, podem nomenar la de 100 m com una de les més atractives. En ella, els atletes intenten recórrer la distància en una recta en el mínim temps. 


D'altra banda, les de 200m. parteixen d'una corba, i els atletes no es troben situats a la mateixa altura, ja que si no fóra així, els que corren per la carrers més externs recorrerien més distància que els de les internes.


Com a prova de velocitat de major distància aquesta la 400m, que igual que en 200m, ix en una corba, encara que sempre de la corba més propera a la línia d'arribada per a poder realitzar així una volta completa a la pista.


És molt freqüent l'ús de sabatilles de tacs per a donar un major impuls en l'eixida. 

Cap atleta podrà a més eixir del seu carrer durant la carrera.

Pel que fa a la tècnica, ningú corre exactament igual, però si existeixen unes fases de carrera que permeten un moviment més eficient. Aquestes són: Amortiguació, Suport, Impuls i Vol.

En la de mitja distància, els 800m hauran de córrer-se per carrers fins al final de la primera corba. Les eixides seran escalonades per a compensar la corba i perquè tots realitzen la mateixa distància. En la segona els atletes ja no han de córrer per carrers on han eixit, i se solen situar en els carrers més interns de la pista (carrer 1 i 2)


En la distància de 1500 es donen 3 voltes i ¾, i a partir d'aquesta distància ja no es corre en un carrer fix. 


Particitapan dotze com a màxim. Excepcionalment, quan són més de dotze atletes, la pista d'atletisme es divideix en dues parts i es creen dos grups, que acabaran unint-se en un punt determinat (aplicable a proves de pista superiors a 1000 metres)


Pel que fa a la tècnica, La primera part d'aquesta prova és bàsicament igual que les de velocitat, però a mesura que avança és més important tenir en compte els següents punts: 

Cos relaxat, melses penjades amb naturalitat, àmplia longitud de gambada, ajust d'altura del genoll per a habilitar una major soltesa, lleuger suport del peu i coneixement del pas i el ritme.


En les de llarga distància, començant per les de 3000m, una vegada que realitzen la meitat d'una volta completa, hauran de realitzar 7 voltes més per a completar la distància.
En aquesta prova, la dinàmica d'eixida i desenvolupament de la prova és molt semblada a la de 1500.

La prova de 5000m és similar a la de 3000 quant al desenvolupament, però ací. Una vegada realitzats els primers 200 metres (que coincideix amb la línia d'arribada), l'atleta haurà de realitzar 12 voltes per a completar el recorregut.


En la proves de 10000m l'atleta haurà de passar 25 vegades per la línia de meta per a acabar la carrera des que abandona la línia d'eixida.
La cama d'ataque, la cama d'impuls, l'acció de tronc i cap  i l'acció dels braços
Una altra de les proves de velocitat són els relleus, que al contrari que moltes altres proves atlètiques aquestes són proves d'equip en la qual quatre corredors corren cadascun una part de la distància total portant un objecte cridat testimoni., el qual es passa del primer corredor al segon i així successivament.


La marató es disputa sobre un recorregut de 42,195 quilòmetres. En algunes ocasions, el començament i terme es en un estadi, però la major part de la carrera se celebra fora.

El pas i el ritme són molt importants, perque si es comença ràpid pots cremar-te fàcilment, mentre que si começem lents podem perdre contacte amb el cap  i quedar despenjat.

La tècnica del corredor de fons (De 3000 a Marató) és pràcticament igual que la del mig fons (800 i 1500).

D'altra banda, les carreres de tanques són proves de velocitat en les quals l'atleta ha de passar una sèrie de barreres o tanques. En aquestes proves (100 i 110 m.v.). La situació d'aquestes tanques en la pista serà diferent en cada prova.

La prova d'obstacles és una carrera de 3000 metres en les quals els competidors han de passar 28 obstacles i 7 salts d'aigua. Amb una tècnica molt similar a la anterior.

Existeixen proves de 4*100m i de 4*400m, ambdues són de similar però amb diferents ditàncies.

Finalment tenim la marxa entesa una progressió de passos executats de manera que l'atleta es mantinga en contacte amb el sòl, a fi que no es produïsca pèrdua de contacte visible (a simple vista)

El no contacte amb el sòl i no mantenir recta la cama davantera durant tot el temps que estiga recolzada en el sòl serà objecte d'advertiment per part dels jutges
Existeixen moltes distàncies en les quals es desenvolupa aquest tipus de proves (3, 5, 10, 30 kms. etc.). 

Recpecte a la tècnica és molt important tenir en compte el doble suport, la relaxació, tracció impulse, posició de tronc i cap i la posició dels braços Tot açò amb la finalitat d'aconseguir una tècnica adequada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario